Circuit Trail La Marina

GEGANT DE PEDRA – ONDARA

GEGANT DE PEDRA – ONDARA

Valencià

Una història per contar…

Açò va passar fa uns anys, al 2009, quan un grup de corredors manifassers del Club Atletisme Ondara, entre els qui estava gent com Jose A. Hernan, David Bautista, Edel Villar, Sergi Torres, Sergi Soler, Llorenç Pérez, Pep Giner i un llarg etc.

Tot començà a la reunió del Club del 17 de setembre de 2009, on es va plantejar de fer la Mitja Marató de Segària, amb menys de dos mesos de marge, per què se li va posar la data del 08 de novembre de 2009!

Tota esta gent que hem esmenat abans, a banda de fer curses d’asfalt, també havien començat a fer els seus “pinets” en el món de la muntanya, de fet, alguns dels membres del Club, com David, Jose Pons, Vicent el Calderer o Peris, ja havien fet per eixe temps alguna cursa de muntanya, o inclòs, alguna marató, com poden ser les de Gata de Gorgos, que van començar l’any 1.999 o alguna de les de Castelló, com la Marató d’Espadà que ja porta XXIII edicions, la Volta al Terme d’Alfondeguilla, d’uns 34 kms i un llarg etc.!

Uns bojos de l’època!!!

No oblidem que estem parlant de fa 13-14 anys, en el cas del Gegant i fa prou més de 20 anys en el cas d’eixes primeres maratons de Gata, i que en els darrers anys la tecnologia ha avançat molt, ja que quan esta gent que estem esmenant corrien per muntanya, encara no hi havia GPS com els tenim avui en dia i no es podien seguir les rutes amb la fiabilitat que tenim avui.

Però tornem a la història… El diumenge 27 de setembre de 2009, primera eixida senderista per reconèixer el terreny i saber com està per netejar les sendes.

Evidentment, anaven amb pantalons llargs, ja que per aquell temps, els senders de Segària no existien o estaven completament perduts. Sols es podia aplegar a la Cova Fosca, Cim i poc més… estaven quasi tots perduts o tapats per la densa vegetació.

El diumenge 04 d’octubre es fa un altre reconeixement, ja definitiu, en total uns 13 kms i llevat de la part del Sender Local de Benimeli i poc més, la resta de la muntanya estava completament per netejar i desbrossar.

El Gegant es va crear a partir de senders que es coneixien entre tots de la Serra de Segària, unint-los al PR-CV 415, sender que estava creant el Centre Excursionista d’Ondara per eixa època.

Unint tots eixos senders que es coneixien d’ací i d’allà, es va crear el Primer Gegant de Pedra.

Eixa mateixa setmana es crea el logotip del Trail, que fou i és el perfil de Segària, vist des d’Ondara (creat per Salva Rovira, també membre del Club) i es començà a preparar pamflets per repartir a totes les curses on anaven els membres del C.A. Ondara a participar, ja que per aquells temps ni hi havia xarxes socials, ni hi havia res del que tenim ara.

PAMFLET DEL I GEGANT DE PEDRA

Així doncs, el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre comencen amb les tasques de neteja, la part d’Ondara i Beniarbeig, bastant fàcils d’obrir les sendes, també la part de Benimeli, però de la Font de Català fins la Penya Roja, tota la cara nord de la muntanya, va ser qüestió d’hores i paciència…

En menys de dos mesos, netejant la muntanya a presses i correres, repartint fullets a les curses dels pobles veïns i obrint les inscripcions a Somesport, amb José Andrés al capdavant, teníem una cursa de muntanya a Ondara.

Evidentment, vam comptar amb el permís i el beneplàcit dels Ajuntaments d’Ondara, Beniarbeig, Benimeli i El Verger.

El Gegant de Pedra – el Trail

El recorregut del Gegant ha variat amb els anys. Ha passat de ser un trail de 16,5 kms, per 18,1, 19,5 i l’actual de 21kms.

El traçat, molt semblant sempre, ix des del pàrquing de l’antic Camp de Tir d’Ondara, fent un bucle per l’antiga cantera de l’AP-7, per tornar a passar pel pàrquing, estirant així el pelotó i buscant ja la muntanya en direcció als bonics Albergs d’Ondara i cap a la Mina de Beniarbeig. Un primer tram de 4,4 kms amb poc desnivell i molt corredor.

Ací afrontarem la primera pujada seria de les que ens trobarem: Pouets, amb 1,2 kms i 166m+, encara que ja seria, és la més corredora de les 3 grans pujades que marquen el Gegant.

Una vegada a Pouets, baixarem a buscar el primer avituallament, situat al km 6,9 en la bonica Plaça de la localitat de Benimeli, on perdrem 192m-.

Just desprès de Benimeli ve la segona i més llarga pujada, en quant a kms, la de les Antenes de Segària, on també tindrem punt d’avituallament, amb molta festa inclosa!

Tindrem 3 kms exactes de pujada amb un “fals pla” per respirar i agafar forces, abans de la traca final que ens portarà fins les antenes: 3 kms amb 310m+.

Des d’ací, baixarem a buscar la famosa “Canal de Segària”, esta és la baixada més tècnica de la cursa, amb el terreny prou solt i esvarós. ALERTA, per què a més del terrenys, en sols 1,5 kms estarem baixant 281m-.

Desprès mig quilòmetre de Canal, ve la temuda pujada de la Cova de Bolumini i el Portell de Beniarbeig! I és què, en sols 800 metres, del km 11,8 al 12,6 tenim 240m+, amb un xicotet descans quan portem 500 metres ja pujats…

Desprès ve una altra baixada important, no per tècnica, sinó per empinada! La que ens portarà fins el tercer avituallament, el de La Font de Català. On perdrem uns altres 150m- més.

Desprès ens vénen 3,5 kms molt corredors, fins el “Merendero” de El Verger, on tindrem un punt d’aigua, i novament, a pujar! Encara que ara suau, des d’ací fins a meta, serà un puja-baixa constant, on si no ens quedem cames, ho pagarem molt car!!!

Km 20 passem per la zona de l’antiga Cantera i ja escoltem, just dalt de nosaltres, l’espíquer que ens crida, última rampa de formigó i serem FINISHERS del Gegant de Pedra!

Una bona torrada de carn, coques, entrepans de tonyina i el recovery d’una fresqueta cervesa són alguns dels premis que ens esperen al creuar la meta situada als Albergs de Segària!!!

No oblidem que el Gegant té una germana petita: l’Sprint Trail i, també, com no, de Senderistes! És de 13,5 kms i fins la Canal, és el mateix recorregut, ací ja busquem la Mina de Beniarbeig i ja tornem cap al parc de Segària i meta als Albergs! També caldrà reservar cames per a este puja-baixa corredor final!

 

Eixida 2023

Castellano

Una historia por contar…

Esto pasó hace unos años, el 2009, cuando un grupo de corredores con el culo inquieto del Club Atletisme Ondara, entre los que estaban Jose A. Hernan, David Bautista, Edel Villar, Sergi Torres, Sergi Soler, Llorenç Pérez, Pep Giner, y un largo etc.

Todo empezó en la reunión del Club del 17 de septiembre de 2009, donde se planteó hacer una Media Maratón en Segària, con menos de dos meses de margen, ¡ya que se puso la fecha del 08 de noviembre de ese mismo año!

Toda esta gente que hemos nombrado, aparte de hacer carreras de asfalto, también habían empezado a hacer sus “pinitos” en el mundo de la montaña, de hecho, algunos de los miembros del Club, como David, Jose, Vicent el Calderer o Peris, ja habían hecho por esos tiempos alguna carrera de montaña, o incluso, alguna maratón, como pueden ser las de Gata de Gorgos, que empezaron el año 1.999 o alguna de las míticas de Castellón, como la Maratón de Espadà que ja lleva XXIII ediciones, la Volta al Terme d’Alfondeguilla, de unos 34 km y un largo etc.

¡Unos locos de la época!

No olvidemos que estamos hablando de hace 13-14 años, en el caso del Gegant de Pedra y bastante más de 20 en el caso de las Maratones de Gata y que en los últimos años la tecnología ha avanzado mucho, ya que cuando esta gente que nombramos corrían por montaña, todavía no había GPS como los que tenemos hoy en día y no se podían seguir las rutas con la fiabilidad que tenemos ahora.

Pero volvamos a la historia… el domingo 27 de septiembre de 2009, primera salida senderista para reconocer el terreno y saber cómo está para limpiar las sendas.

Evidentemente con pantalón largo, ya que por aquellos años los senderos de Segària no existían o estaban completamente perdidos. Solo se podía llegar a la Cova Fosca, la Cima y poco más… estaban casi todos perdidos o tapados por densa vegetación.

El domingo 04 de octubre se hace otro reconocimiento, ya definitivo, en total unos 13 km y quitando del Sendero Local de Benimeli y poco más, el resto de la montaña estaba completamente por limpiar y desbrozar.

El Gegant se creó a partir de senderos que se conocían entre todos de la Sierra de Segària, uniéndolos al PR-CV 415, sendero que estaban creando en el Centre Excursionista de Ondara por la época.

Uniendo todos esos senderos que se conocían de aquí y de allá, se creó el Primer Gegant de Pedra.

Esa misma semana se crea el logotipo del Trail, que fue y es el perfil de Segària, visto des de Ondara (creado por Salva Rovira, también miembro del Club) y se empieza a preparar panfletos para repartir a todas las carreras donde iban los miembros del C.A. Ondara a participar, ya que por aquellos años no había, todavía redes sociales, ni todos los medios que tenemos ahora.

Nos vamos al fin de semana del 24 y 25 de octubre, donde comienzan los trabajos de limpieza. La parte de Ondara y Beniarbeig, bastante fáciles de abrir las sendas, también en Benimeli, pero de la Font de Català hasta la Penya Roja, toda la cara norte de la montaña, era cuestión de horas y paciencia.

En menos de dos meses, limpiando sendas con muchas prisas, repartiendo folletos a las carreras de los pueblos vecinos y abriendo inscripciones a Somesport, con Jose Andrés a la cabeza, teníamos una carrera de montaña en Ondara.

Evidentemente, contamos con el permiso y beneplácito de los Ayuntamientos de Ondara, Beniarbeig, Benimeli y El Verger.

El Gegant de Pedra – el Trail

El recorrido del Gegant ha variado con los años. Ha pasado de ser un trail de 16,5 km, por 18,1, 19,5 y los 21kms actuales.

El trazado, muy parejo siempre, sale desde el parking del antiguo Campo de Tiro de Ondara, haciendo un bucle por la antigua cantera de la AP-7, para volver a pasar por el parking, estirando así al pelotón y buscando ya la montaña en dirección a los bonitos Albergs d’Ondara y hacia la Mina de Beniarbeig. Un primer tramo de 4,4 km con poco desnivel y muy corredor.

Aquí afrontaremos la primera subida seria de las que nos encontraremos: Pouets, con 1,2 km y 166m+, aunque ya seria, es la más corredera de las 3 grandes subidas que marcan el Gegant.

Una vez lleguemos a Pouets, bajaremos a buscar el primer avituallamiento, situado en la Plaza de la bonita localidad de Benimeli en el km 6,9, perdiendo 192m-.

Justo después de Benimeli viene la segunda y más larga subida, en cuando a kilómetros, la de las Antenas de Segària, donde también tendremos un punto de avituallamiento, ¡con mucha fiesta incluida!

Tendremos 3 km exactos de subida, con un falso llano para respirar y coger fuerzas, antes de la traca final que nos llevará hasta las Antenas: 3kms y 310m+.

Des de aquí, bajaremos a buscar la famosa “Canal de Segària”, esta es la bajada más técnica de la carrera, con el terreno muy suelto y resbaladizo. CUIDADO, porque además del terreno, en solo 1,5 km estaremos bajando 281m-.

Después de medio kilómetro por la Canal, ¡viene la temida subida de la Cova de Bolumini y el Collao de Beniarbeig! Y es que, en solo 800 metros, del km 11,8 al 12,6 tenemos 240m+, con un pequeño descanso cuando llevemos 500 metros de subida.

Después viene otra bajada importante, no por técnica, ¡sino por empinada! La que nos llevará hasta el 3r avituallamiento, el de La Font de Català. Donde perderemos otros 150m- más.

Después nos vienen 3,5 km muy corredores, hasta el Merendero de El Verger, donde tendremos un punto de agua y, nuevamente, ¡a subir! Aunque ahora suave, desde aquí hasta meta, será un sube-baja constante, donde si no nos quedan piernas, ¡lo pagaremos muy caro!!!

Km 20 pasamos por la zona de la antigua Cantera y ya escuchamos, justo arriba de nosotros, el espíquer que nos llama, última rampa de hormigón y ¡somos FINISHERS del Gegant de Pedra!

Una buena barbacoa de carne, cocas, bocatas de atún y el recovery de una fresquita cerveza, ¡son algunos de los premios que nos esperan al cruzar la meta situada en los Albergs de Segària!!!

No olvidemos que el Gegant tiene una hermana pequeña: la Sprint Trail y, también, como no, ¡de Senderistas!

Es de 13,5 kms y hasta la Canal, es el mismo recorrido, aquí ya buscamos la Mina de Beniarbeig y ya volvemos hacía el parque de Segària y ¡meta en los Albergs! ¡También deberemos reservar piernas para este sube-baja corredor final!

GALERÍA

MES INFORMACIÓ

CONTACTAR

DÓNDE ES